Com el meu projecte professional, aquest bloc està en construcció i s’anirà completant al llarg del temps
Relat biogràfic
Com a alumne de secundària era encara bastant immadur al moment que vaig fer el batxillerat i elegir una carrera universitària. Com a alumne podia aconseguir sense molt esforços a obtenir bones notes en totes les assignatures i tenir la possibilitat de fer la carrera que m’anava de gust. Més de lletres que de ciències estava molt mal preparat a 18 anys per a orientar-me. La única assignatura que m’interessava era d’instrucció cívic, assignatura minora que feia el professor de Història i geogràfica. Vaig elegir en conseqüència una carrera en història. Pensava que m’en podria sortir bé i fer de professor de secundària.
De la Universitat tinc un bastant mal records o més ben dit quasi no records. Des del principi no em va agradar la Universitat, no era el que m’esperava, i així que abans del final del primer semestre vaig acceptar fer una substitució com a carter de La Poste al meu poble tot continuant estudiant. Per a la Facultat, aquest treball em permetia de no assistir els cursos i escapar al control continu i només haver presentar-me al examen de final d’any. Com que aquest examen final era una dissertació i que dominava bastant bé la metodologia havia poc a poc optat per la estratègia de estudiar la bibliografia i anar molt poc sovint a la Universitat i no assistir a les lliçons dels professors. Aquesta estratègia va funcionar bastant bé i en 4 anys vaig aconseguir el títol de llicenciat que és fa normalment en 3 sense repetir. Al contrari de la Universitat on tot és quedava molt abstracta i poc en relació amb el meu primer objectiu, el món laboral i la feina que feia tenia per a mi l’avantatge veure la realitat pràctica de la vida.
Sense deixar de treballar i continuar de estudiar vaig decidir seguir la parella que tenia a Bretanya i em vaig matricular per un màster en història contemporània a la Universitat de Rennes i trobar una feina de cambrer un restaurant ràpid. Durant dos anys vaig intentar combinar la feina i els estudies sense gran èxit mentre que per el primer cop començava tenir una mica d’interès per a la tasca que havia de complir per la Universitat. Havia triat estudiar, seguin els consells del meu tutor de màster, en l’àmbit de les politiques higièniques del segle XIX a França i més particularment la repressió de les fraus alimentàries a Rennes a aquesta època.
Sense gran motivació, al cap de dos anys vaig poder presentar el resultat del meu treball i aconseguir el crèdit corresponent a la redacció de la memòria i la seva presentació. No vaig poder aconseguir el crèdit de Història contemporània per tenir el títol i vaig decidir no insistir per alguna cosa que ja no m’interessava gens estudiar.
Estava bastant desorientat. Havia fet la inversió de estudiar durant 6 anys una disciplina que no m’agradava i que no veia clar on em duia.
Vaig decidir marxar amb la meva novia a Anglaterra on ella havia de estudiar. Allà gràcies a la meva actitud molt voluntarista vaig poder aconseguir ràpidament un càrrec amb més responsabilitat i un sou molt més alt del que podia cobrar a França. Vaig treballar durant quasi dos anys de supervisor en un restaurant on estava responsable del equip de cambrer, havia d’organitzar el servei, els plannings, i les comandes de les begudes.
Quan la meva novia va acabar els seus estudies van decidir tornar a França i anar a Paris a viure. Malgrat els estudies poc gloriós que havia fets tenia confiança pel meu futur, tenia la convicció de tenir molta sort i d’haver adquirit bastants competències. Sabia que podia fer moltes coses i al que tenia clar és que per fi volia centrar-me en una feina que correspongués als meus gustos.
La llicenciatura em podia permetre accedir a les substitucions de secundària. Vaig elegir demanar una plaça de educador i matricular-me per a preparar les oposicions de Conseller principal de educació (que seria com el càrrec d’un cap de estudies en un institut de secundària a Catalunya). Em vaig separar de la meva parella i per a primera vegada sentir la necessitat de tenir un projecte de vida personal.
No va ser difícil formular un objectiu professional. Per a primera vegada treballava en un àmbit que m’agradava i veia que els estudies que feia tenien una aplicació concreta. A mig termini podia confiar en aconseguir les oposicions i planificar un carrera de funcionari.
Durant 4 anys vaig poder treballar en el mateix institut del afores de Paris. La meva posició d'actor implicat en la comunitat escolar em va permetre exercir responsabilitats múltiples com a educador tant a prop dels alumnes i de les seves familiàs o dels meus col•legues professors com a escollit al Consell d’Administració i al consell de disciplina.
Durant les vacances vaig trobar una nova parella Catalanà. Desprès de dos anys de relació a distancia vaig decidir fer el compromis de venir a viure amb ella i per tan deixar la meva feina i reformular els meus objectius professionals.
No era una decisió molt fàcil, però vam pensar que dels dos tenia més habilitats per adaptar-me.
Arriban a Barcelona vaig trobar una feina en un servei de atenció al client en francès. Era un contracte obre i servei que va durar 2 anys. Mentres tant vaig començar aprendre el Català i l’espanyol amb l’objectiu de tornar a trobar una feina en l’àmbit social. Per sort, vaig poder entrar en contacte amb la coordinadora dels serveis de rehabilitació comunitàris del Baix Llobregat de l’Hospital Sant Joan De Déu servei de salut mental que em va contractar per fer una substitució de una baixa per a malaltia com a monitor de salut mental en un servei prelaboral. Rapidàment em va interessar molt la problèmatica de l’inserció laboral de les persones que pateixen una malaltia mental i vaig decidir tornar a estudiar i fer un postgrau en inserció laboral per aconseguir continuar el meu itinerari en aquest àmbit.
la feina de tècnic d'ocupació
El tècnic d’ocupació:
El curs de postgrau m’ajuda a definir qui és i que fa el tècnic d’ocupació.
El concepte de inserció laboral és pot entendre com procés en el qual una persona troba feina mitjançant l’acompanyament d’un professional. És un procés sistematitzat de consecució o de millora de feina, que passa per a diferents etapes, a cada de les quals hi intervenen professionals de vàries disciplines.
És competència general dels tècnics d’ocupació de : informar, orientar, assessorar, programar, organitzar, impartir formació, desenvolupar competències i avaluar accions d’informació, intermediació, prospecció, tant educatives com laborals per al
desenvolupament de la màxima ocupabilitat sociolaboral del client.
Competències professionals
Les competències i les tasques principals que ha de manifestar el tècnic d’ocupació com a professional de la inserció laboral són:
Realitzar i definir diagnòstics ocupacionals (definir la situació ocupacional) dels clients
per tal de realitzar una orientació respecte l’adequació del seu perfil personal i professional a la demanda ocupacional (demanda de perfils professionals) del mercat laboral.
Analitzar la coherència de la demanda realitzada pel client
Elaborar amb el client el seu itinerari professional
Assessorar els clients pel que fa a l’elecció de l’oferta educativa reglada i no reglada del territori o bé la seva derivació cap a d’altres serveis
Aportar informació actualitzada sobre el mercat de treball del territori
Donar suport en l’elaboració del projecte professional dels clients (pla de carrera), així
com vetllar per tal que hi hagi una presa de decisions adequada.
Orientar sobre les sortides professionals i ocupacionals de la tria d’estudis i d’oferta
formativa que el/la client demana, tant si estan cercant feina com per aquells que ja en
tenen però volen promocionar-se o canviar de camp professional.
Impartició de sessions grupals d’orientació professional: monogràfics de diferents
àmbits, com pot ser el marc contractual vigent, el procés de selecció de personal, com
confeccionar un currículum vitae, les proves professionals i psicotècniques, les
entrevistes, les ocupacions més sol·licitades al mercat laboral, etc.
Assessorament sobre les vies o canals de recerca de feina.
Gestionar la borsa de treball, és a dir que intermedia entre les ofertes disponibles a la
borsa de treball i la demanda d’ocupació o de millora d’ocupació dels clients del nostre
servei.
Recollir i analitzar les necessitats i demandes del teixit empresarial del territori
Oferir els serveis del centre a les diferents empreses i institucions del territori.
Canalitzar les demandes realitzades als diferents serveis del centre.
Cercar empreses i institucions per a la realització de pràctiques formatives.
Dissenyar, implementar i avaluar els projectes de formació, seleccionar els experts
docents, seleccionar l’alumnat, fer el seguiment del curs, elaborar material pedagògic,
coordinar infraestructura per la docència, fer el seguiment econòmic i financer del
curs, fer la justificació econòmica del curs.
Competències transversals del tècnic d’ocupació:
Les competències tranversals són aquelles que no són les específiques d’una professió sinó
que ens serveixen per integrar-nos en un entorn laboral. Com a competències que són, es
tracta de conductes observables en l’individu i són es poden aprendre en una acció formativa, per l’experiència laboral o per la trajectòria vital de la persona.
a) Resolució de problemes:
És la disposició i habilitat per enfrontar-se i donar resposta a una situació determinada
mitjançant l’organització o aplicació d’una estratègia o seqüència operativa
(identificar, diagnosticar, formular solucions i avaluar) per tal de trobar-hi la solució.
b) Organització del treball:
És la disposició i habilitat per crear les condicions adequades d’utilització dels recursos
humans o materials existents per dur a terme tasques amb la màxima eficàcia i
eficiència.
c) Responsabilitat en el treball:
És la implicació en la feina, el compromís amb la qualitat i el temps dedicat a la tasca, i
de vetllar pel bon funcionament dels recursos humans o materials relacionats amb el
treball.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)