Relat biogràfic

Com a alumne de secundària era encara bastant immadur al moment que vaig fer el batxillerat i elegir una carrera universitària. Com a alumne podia aconseguir sense molt esforços a obtenir bones notes en totes les assignatures i tenir la possibilitat de fer la carrera que m’anava de gust. Més de lletres que de ciències estava molt mal preparat a 18 anys per a orientar-me. La única assignatura que m’interessava era d’instrucció cívic, assignatura minora que feia el professor de Història i geogràfica. Vaig elegir en conseqüència una carrera en història. Pensava que m’en podria sortir bé i fer de professor de secundària.

De la Universitat tinc un bastant mal records o més ben dit quasi no records. Des del principi no em va agradar la Universitat, no era el que m’esperava, i així que abans del final del primer semestre vaig acceptar fer una substitució com a carter de La Poste al meu poble tot continuant estudiant. Per a la Facultat, aquest treball em permetia de no assistir els cursos i escapar al control continu i només haver presentar-me al examen de final d’any. Com que aquest examen final era una dissertació i que dominava bastant bé la metodologia havia poc a poc optat per la estratègia de estudiar la bibliografia i anar molt poc sovint a la Universitat i no assistir a les lliçons dels professors. Aquesta estratègia va funcionar bastant bé i en 4 anys vaig aconseguir el títol de llicenciat que és fa normalment en 3 sense repetir. Al contrari de la Universitat on tot és quedava molt abstracta i poc en relació amb el meu primer objectiu, el món laboral i la feina que feia tenia per a mi l’avantatge veure la realitat pràctica de la vida.

Sense deixar de treballar i continuar de estudiar vaig decidir seguir la parella que tenia a Bretanya i em vaig matricular per un màster en història contemporània a la Universitat de Rennes i trobar una feina de cambrer un restaurant ràpid. Durant dos anys vaig intentar combinar la feina i els estudies sense gran èxit mentre que per el primer cop començava tenir una mica d’interès per a la tasca que havia de complir per la Universitat. Havia triat estudiar, seguin els consells del meu tutor de màster, en l’àmbit de les politiques higièniques del segle XIX a França i més particularment la repressió de les fraus alimentàries a Rennes a aquesta època.

Sense gran motivació, al cap de dos anys vaig poder presentar el resultat del meu treball i aconseguir el crèdit corresponent a la redacció de la memòria i la seva presentació. No vaig poder aconseguir el crèdit de Història contemporània per tenir el títol i vaig decidir no insistir per alguna cosa que ja no m’interessava gens estudiar.

Estava bastant desorientat. Havia fet la inversió de estudiar durant 6 anys una disciplina que no m’agradava i que no veia clar on em duia.

Vaig decidir marxar amb la meva novia a Anglaterra on ella havia de estudiar. Allà gràcies a la meva actitud molt voluntarista vaig poder aconseguir ràpidament un càrrec amb més responsabilitat i un sou molt més alt del que podia cobrar a França. Vaig treballar durant quasi dos anys de supervisor en un restaurant on estava responsable del equip de cambrer, havia d’organitzar el servei, els plannings, i les comandes de les begudes.

Quan la meva novia va acabar els seus estudies van decidir tornar a França i anar a Paris a viure. Malgrat els estudies poc gloriós que havia fets tenia confiança pel meu futur, tenia la convicció de tenir molta sort i d’haver adquirit bastants competències. Sabia que podia fer moltes coses i al que tenia clar és que per fi volia centrar-me en una feina que correspongués als meus gustos.

La llicenciatura em podia permetre accedir a les substitucions de secundària. Vaig elegir demanar una plaça de educador i matricular-me per a preparar les oposicions de Conseller principal de educació (que seria com el càrrec d’un cap de estudies en un institut de secundària a Catalunya). Em vaig separar de la meva parella i per a primera vegada sentir la necessitat de tenir un projecte de vida personal.

No va ser difícil formular un objectiu professional. Per a primera vegada treballava en un àmbit que m’agradava i veia que els estudies que feia tenien una aplicació concreta. A mig termini podia confiar en aconseguir les oposicions i planificar un carrera de funcionari.

Durant 4 anys vaig poder treballar en el mateix institut del afores de Paris. La meva posició d'actor implicat en la comunitat escolar em va permetre exercir responsabilitats múltiples com a educador tant a prop dels alumnes i de les seves familiàs o dels meus col•legues professors com a escollit al Consell d’Administració i al consell de disciplina.

Durant les vacances vaig trobar una nova parella Catalanà. Desprès de dos anys de relació a distancia vaig decidir fer el compromis de venir a viure amb ella i per tan deixar la meva feina i reformular els meus objectius professionals.

No era una decisió molt fàcil, però vam pensar que dels dos tenia més habilitats per adaptar-me.

Arriban a Barcelona vaig trobar una feina en un servei de atenció al client en francès. Era un contracte obre i servei que va durar 2 anys. Mentres tant vaig començar aprendre el Català i l’espanyol amb l’objectiu de tornar a trobar una feina en l’àmbit social. Per sort, vaig poder entrar en contacte amb la coordinadora dels serveis de rehabilitació comunitàris del Baix Llobregat de l’Hospital Sant Joan De Déu servei de salut mental que em va contractar per fer una substitució de una baixa per a malaltia com a monitor de salut mental en un servei prelaboral. Rapidàment em va interessar molt la problèmatica de l’inserció laboral de les persones que pateixen una malaltia mental i vaig decidir tornar a estudiar i fer un postgrau en inserció laboral per aconseguir continuar el meu itinerari en aquest àmbit.